L’Alta Direcció és una relació laboral especial regulada en el Reial decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d’Alta Direcció.
Les característiques que defineixen aquesta relació laboral especial de l’Alt Directiu són les següents:
Es tracta d’aquell personal que exerciten poders inherents a la titularitat de l’empresa.
Aquests poders estan relacionats amb els objectius generals de l’empresa i els exerciten amb autonomia i plena responsabilitat.
És un vincle contractual basat en la confiança recíproca.
És un contracte que es regeix per la voluntat de les parts, pel que es disposa en el referit Reial decret i només s’estarà al que es disposa en l’Estatut dels Treballadors quan així ho disposi aquesta norma especial o el propi contracte subscrit per les parts. De manera supletòria serà aplicable la legislació civil o mercantil i els seus principis generals.
El període de prova no podrà superar en cap cas els 9 mesos.
Regeix el pacte de no concurrència tret que s’autoritzi per l’empresa de manera expressa en el contracte. Per tant, l’alt directiu no podrà signar contractes amb altres empreses i regirà el principi d’exclusivitat.
Si és l’Alt Directiu el que vol causar baixa voluntària, haurà de mediar un preavís de 3 mesos com a mínim. No serà necessari preavís en cas d’incompliment empresarial greu.
Si no mediés preavís de l’Alt Directiu, l’empresari tindrà dret a una indemnització equivalent a la durada del període de preavís incomplit.
L’Alt Directiu podrà extingir la relació laboral amb dret a les indemnitzacions estipulades en cas de modificació substancial de les condicions de treball, qualsevol altre incompliment empresarial greu i en casos de successió d’empresa o canvi important en la titularitat d’aquesta.
L’empresari podrà extingir la relació laboral, sent que no es denomina “acomiadament” sinó “desistiment de l’empresari”, i haurà de preavisar també amb un mínim de 3 mesos. En aquest cas, l’Alt Directiu tindrà dret a les indemnitzacions estipulades en el contracte, i, mancant pacte, a una indemnització equivalent a 7 dies de salari per any de servei, amb el límit de 6 mensualitats.
Es preveu l’acomiadament per part de l’empresari en aquells casos en què el treballador incorri en un incompliment greu i culpable. Si aquest acomiadament fos declarat improcedent, correspondrà la indemnització pactada en el contracte, o, en defecte d’això, la de 20 dies de salari per any de servei, amb un topall de 12 mensualitats.
Una singularitat molt destacable és que, en aquest tipus de contracte, en cas d’improcedència o nul·litat de l’acomiadament, seran totes dues parts les que hauran de decidir si s’opta per la readmissió o per la indemnització. En la relació laboral ordinària aquesta decisió la té l’empresari, excepte si es tracta d’un delegat sindical, que serà ell qui triï.
Veiem, doncs, que els avantatges són per a totes dues parts contractants tocant a oferir garanties, quant a terminis de preavís, exclusivitat, etc. A *sensu contrari, els inconvenients radiquen precisament en això, que el que ofereix garanties o un avantatge contractual a una part, suposa un inconvenient a l’altra.
El que cal tenir molt present és que el que resulta decisiu per a haver de subscriure un contracte d’Alta Direcció és el càrrec de responsabilitat del treballador Alt Directiu, sent que si la seva comesa i funcions se cenyeixen a les característiques abans exposades, el que correspon legalment és signar aquest tipus de contracte, perquè en cas contrari, signant un contracte laboral ordinari s’està incorrent en un frau de llei i això es penalitza en els Jutjats fent que prevalgui el vincle contractual genuí, és a dir, que aquesta instància judicial procedeix a reconèixer aquest caràcter d’Alta Direcció en detriment del contracte laboral ordinari fraudulent.
