Un altre motiu molt freqüent que determina la improcedència de l’acomiadament és que, fins i tot sent certs els fets que s’imputen, la mesura sancionadora per part de l’empresa d’acomiadar al treballador resulta desproporcionada, és a dir, és massa onerosa enfront de l’entitat que tenen els fets que aquest ha protagonitzat. És el que la jurisprudència ha denominat la Teoria gradualista.
L’acomiadament es considerarà procedent quan quedi acreditat l’incompliment al·legat per l’empresari en el seu escrit de comunicació. Serà improcedent en cas contrari o quan en la seva forma no s’ajustés al que s’estableix en aquest Estatut dels treballadors.
Aquest codi legal indica, en el seu article 56, que, “quan l’acomiadament sigui declarat improcedent, l’empresari, en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència, podrà optar entre la readmissió del treballador o l’abonament d’una indemnització equivalent a trenta-tres dies de salari per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats”.
En cas que s’opti per la readmissió, el treballador tindrà dret als salaris de tramitació. Aquests equivaldran a una quantitat igual a la suma dels salaris deixats de percebre des de la data d’acomiadament fins a la notificació de la sentència que declarés la improcedència o fins que hagués trobat una altra ocupació, si tal col·locació fos anterior a aquesta sentència i es provés per l’empresari el percebut, per al seu descompte dels salaris de tramitació.
Si l’acomiadament improcedent anés d’un representant legal dels treballadors o delegat sindical, l’opció correspondrà sempre a aquest.
L’acomiadament improcedent és l’acomiadament realitzat per una empresa quan no té una causa que el justifiqui. Aquest acomiadament, atorga al treballador la indemnització més alta prevista legalment: 45 dies per any treballat per l’antiguitat fins a febrer de 2012, i de 33 dies des d’aquesta data fins al moment de l’acomiadament.
