Quan a un treballador se li acomiada i en l’acte d’acomiadar-lo se li estan vulnerant drets fonamentals, procedeix qualificar aquest acomiadament com a acomiadament nul per aquesta vulneració de drets fonamentals, i, en conseqüència, procedeix una indemnització pels danys morals que es deriven de tal menyscapte d’aquests drets.
Aquesta indemnització pel mal moral irrogat, és independent amb les conseqüències legals intrínseques a la nul·litat de l’acomiadament, que, com sabem, són la readmissió al seu lloc de treball, sense que queda, com en l’acomiadament improcedent, l’opció per part de l’empresa entre indemnitzar amb els 45/33 dies per any treballat o la readmissió.
En dret laboral demanar aquesta indemnització per danys morals quan s’han tacat drets fonamentals és habitual i la jurisprudència considera que és una acció legal en si mateixa que s’acumula a l’acció d’impugnació de l’acomiadament. Si el treballador demandant aconsegueix demostrar aquesta vulneració de drets fonamentals, opera de manera automàtica el reconeixement del Jutge al reconeixement d’aquesta indemnització per danys morals i psicològics; cosa diferent és la seva quantificació, que la part demandant ponderarà al seu criteri però que el Jutge serà lliure per a coincidir amb aquest criteri o aplicar el seu.
Davant la pregunta de com quantificar els danys morals derivats de la conculcació d’aquests drets fonamentals, ha d’aplicar-se el sentit comú atesa la gravetat dels fets en si i també i hi ha hagut una afectació en la salut del treballador (crisi d’ansietat, insomni, depressió, etc.). També hi ha jurisprudència que estableix com a paràmetre de referència les sancions que la LLISOS imposa a les empreses per infraccions relacionades amb els fets de què es tracti.
Finalment, abordarem exemples que constituirien autèntiques vulneracions de drets fonamentals i que deuen *reputarse acomiadaments nuls. Així, acomiadar a una treballadora embarassada, o en situació de maternitat fent ús dels seus drets, seria un exemple de manual als efectes que ens ocupen. També ho seria acomiadar a un representant sindical per raó de l’exercici del seu càrrec o per qualsevol altra raó lligada a la llibertat sindical. Altres casos paradigmàtics serien aquells acomiadaments discriminatoris sobre persones que representen aquelles categories històriques de discriminació, com ser homosexual, transsexual, o per altres raons com la religió, la ideologia, i un llarg etcètera.
