Un accident laboral és aquell accident que es produeix durant la jornada de treball o quan s’està anant a treballar o tornant del treball (els anomenats accidents *in itineri). També poden definir-se com tota lesió corporal, malaltia o patologia que l’empleat sofreix a conseqüència de la seva activitat laboral. Els requisits dels accidents de treball són la condició de treballador per compte d’altri, l’existència de lesió corporal i el nexe causal entre el treball i aquesta lesió.
És important subratllar que tot accident ocorregut dins de la jornada de treball i exercint les funcions pròpies del lloc de treball es presumeix com a accident laboral. Això és el que es denomina una presumpció iuris tantum (excepte prova en contra).
En cas d’accident laboral l’empresa té l’obligació de comunicar-ho a la Mútua d’Accidents de Treball i també a l’Autoritat laboral, que, al seu torn, ho comunicarà a la Inspecció de Treball.
La qualificació de la gravetat de l’accident laboral.
Els accidents laborals poden ser qualificats de lleus, greus, molt greus o mortals.
No efectuar la referida comunicació a l’Autoritat laboral pot suposar una multa per a l’empresa de fins a 2.000 euros si és lleu i de fins a 40.000 euros si és greu, molt greu o mortal.
L’accident laboral pot comportar unes seqüeles permanents en el treballador que impliquin una incapacitat per a tornar a exercir les seves tasques professionals habituals, circumstància aquesta que permetria al treballador sol·licitar una pensió per “incapacitat permanent”. La incapacitat permanent és aquella situació que sofreix la persona en edat de treballar perquè una malaltia o qualsevol circumstància física li produeixen una disminució o una anul·lació de l’aptitud laboral de manera permanent.
La pensió per incapacitat permanent pot ser qualificada com a parcial, total, absoluta o gran invalidesa. Aquests diferents graus vénen determinats pels metges però sovint, si al treballador no li reconeixen d’ofici el grau adequat, haurà de contractar un advocat laboralista i un perit (metge privat expert en invalideses) per a reclamar el grau d’incapacitat que és realment més ajustat a la realitat.
La malaltia professional com a accident de treball.
La “malaltia professional” és pròpiament un accident laboral. Algunes malalties professionals només es produeixen per determinats ambients de treball, com és el cas de la silicosi en els miners o el càncer derivat de centres de treball on els operaris estan en contacte amb amiant (*uralita).
Si la malaltia professional o l’accident laboral es produeixen a conseqüència de la falta de mesures de seguretat per part de l’empresa, a més del recàrrec de prestacions, aquesta pot ser condemnada al pagament d’una indemnització per danys i perjudicis. Però això no sol reconèixer-se mai d’ofici per l’empresa, la seva asseguradora o la Mútua, sinó que ha de reclamar-ho judicialment el treballador a través del seu advocat laboralista a Barcelona o la província on s’hagi produït l’accident laboral o la malaltia professional.
Conseqüències legals de l’accident de treball.
Les principals conseqüències que es deriven d’un accident laboral són que s’atenuen els requisits per a accedir a les prestacions de la Seguretat Social; també que es milloren les bases de cotització i que s’introdueixen prestacions especials com ara indemnitzacions per lesions permanents no invalidants i les indemnitzacions a tant alçat per defunció del treballador accidentat a favor de la vídua o vidu. Quan l’Administració pertinent no reconeix d’ofici aquestes prestacions o indemnitzacions, o ho fa però a un nivell molt baix comparat amb el que seria ajustat a Dret, l’interessat haurà d’acudir a un advocat laboralista perquè impugni la resolució que li denega aquestes prestacions o indemnitzacions, i, posteriorment, acudir a la instància judicial per al seu reconeixement.
En relació a les esmentades conseqüències, cal destacar que l’empresari assumeix la totalitat de la cotització a la Seguretat Social. També cal subratllar que, sovint, en els Convenis Col·lectius de cada sector s’inclouen millores voluntàries o indemnitzacions específiques en cas d’accident laboral o fins i tot quan l’accident té un resultat mortal.
El recàrrec de les prestacions que se li imposa a l’empresa responsable possibilita el rescabalament íntegre del mal ocasionat per l’accident.
Perquè d’un accident de treball es derivi una indemnització ha de determinar-se una relació de causalitat entre el treball i la lesió soferta. Hi ha una presumpció de considerar que tota lesió patida en el context laboral es considera accident de treball però hi ha la possibilitat d’al·legar i acreditar que aquesta lesió no guarda relació amb l’activitat laboral exercida.
Es trenca aquest nexe causal, i en conseqüència no hi haurà opció de reclamar una indemnització, quan la causa generadora de l’accident sigui per “força major” o sigui per culpa del propi treballador. Es tracta de casos on aquest incorre en una conducta de “imprudència temerària”.
Procedeix sempre el reconeixement d’una indemnització a favor del treballador, que va més enllà de les referides prestacions socials, quan l’empresa hagi incorregut en un incompliment greu de la normativa de prevenció de riscos laborals i s’hagi produït l’accident laboral en tal context.
