S’entén per acomiadament improcedent tot acomiadament que no s’ajusta a la llei, que no s’ha fet complint els requisits legals. Si compleix amb la llei es tractarà d’un acomiadament procedent però, en cas contrari, estem davant d’un acomiadament improcedent.
Posem un exemple simple sobre aquest tema. L’Estatut dels Treballadors regula diversos supòsits que justifiquen un acomiadament disciplinari. Un d’ells seria anar a treballar borratxo o embriac. En aquest cas, que la carta d’acomiadament es fonamenti en aquesta falta molt greu ho converteix en un acomiadament concorde a la legalitat. Ara bé, seguint aquest mateix exemple, es pot convertir l’acomiadament en improcedent si resulta que aquestes imputacions no són unes certes o, per la raó que sigui, l’empresa no està en disposició de demostrar-lo davant del Jutge.
Una altra raó legalment seria la falta de puntualitat reiterada en el lloc de treball. El mateix succeeix, la improcedència pot venir donada per la falsedat de quant s’imputa o per la falta de prova o fins i tot per la falta de proporcionalitat de la mesura extintiva.
Hi ha qui desitja provocar de forma deliberada un acomiadament i que aquest sigui declarat improcedent per a, així, percebre la indemnització corresponent. Això, més enllà de ser il·legítim, té la gran dificultat que per a aconseguir-ho, certament cal incórrer en una indisciplina envers les obligacions laborals al fet que ha de fer front el treballador; i, en incórrer en tals faltes, l’empresari tindrà base i fonament per a articular un acomiadament disciplinari en tota regla i que el mateix sigui declarat procedent. De l’acomiadament procedent no es deriva cap mena d’indemnització.
De la demanda d’extinció indemnitzada com a alternativa a forçar un acomiadament
Cosa molt diferent a l’anteriorment esmentat és que el treballador vulgui aconseguir un acomiadament improcedent perquè està molt de mala gana en l’empresa i aquest malestar vingui propiciat per està sent sotmès a alguna mena d’assetjament laboral o assetjament psicològic, o perquè els companys o superiors jeràrquics no li brinden el suficient suport, ora humà, ora professional. O que en qualsevol dels casos, es generi en el treballador alguna situació on vegi seriosament perillar el seu dret a la salut o el seu dret a la seguretat en el treball. En aquests casos, el treballador podrà aconseguir una sortida indemnitzada amb dret a atur, inclusivament, però deurà ell promoure una demanda judicial, la qual es regula en l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors, i es denomina d’extinció indemnitzada per sol·licitud del treballador. Les raons taxades que legitimen al treballador per a impulsar aquesta acció legal són les següents:
Article 50. Extinció per voluntat del treballador.
Seran causes justes perquè el treballador pugui sol·licitar l’extinció del contracte:
Les modificacions substancials en les condicions de treball que redundin en perjudici de la seva formació professional o en menyscapte de la seva dignitat.
La falta de pagament o retards continuats en l’abonament del salari pactat.
Qualsevol altre incompliment greu de les seves obligacions per part de l’empresari, excepte els supòsits de força major, així com la negativa del mateix a reintegrar al treballador en les seves anteriors condicions de treball en els supòsits previstos en els articles 40 i 41 de la present Llei, quan una sentència judicial hagi declarat els mateixos injustificats.Respecte als honoraris de l’advocat laboralista
L’advocat laboralista pot suposar un cost considerable a l’inici de la reclamació si aquest demana provisió de fons per a prestar els seus serveis professionals. En el nostre cas, no demanem cap mena de provisió per a començar a defensar al treballador i, senzillament, funcionem a percentatge segons resultats, això és, cobrem un 15% només quan el treballador cobra al final una quantitat dinerària fruit de la nostra gestió i intervenció en el cas. Això és tant com dir que el treballador té advocat gratis fins que ell cobra.
Un altre aspecte molt important a tenir en compte relatiu als honoraris de l’advocat laboralista és que no hi ha condemna en costes per al treballador en cas de perdre la raó. De manera que el pitjor que li pot passar és quedar-se com està però amb la satisfacció d’haver lluitat els seus drets i haver-ho intentat. En anar nosaltres únicament a percentatge, si perd la raó i no hi ha un resultat econòmic al seu favor, no ha de liquidar-nos res d’honoraris, i, com diem, no hi hauria condemna en costes, això és, a pagar els honoraris de l’advocat de l’empresa demandada. En relació al treballador, la llei únicament preveu en el pitjor dels casos, una multa de 600 euros com a màxim, però només en casos de gran temeritat, és a dir, en casos on, el treballador deliberadament s’ha inventat el que planteja en la demanda.
