L’acomiadament nul és una qualificació jurídica de l’acomiadament que ve a significar que aquest revesteix més gravetat que l’acomiadament improcedent puix que s’han vist compromesos drets fonamentals que l’empresari ha sollevat amb la seva decisió extintiva.

Sovint aquest és el rerefons de l’acomiadament que és declarat nul. Hi ha altres escenaris de nul·litat com alguna irregularitat en els acomiadaments objectius o en els acomiadaments col·lectius. Però amb freqüència es tracta d’acomiadaments amb drets fonamentals vulnerats, ora per estar en situació d’embaràs la treballadora, ora per ser representant sindical, o simplement per haver estat discriminada la persona per raó de la seva condició sexual, raça, religió, etc.

La conseqüència de la declaració de nul·litat de l’acomiadament nul per la instància judicial és la condemna a l’empresa a readmetre al treballador i, si el seu advocat l’ha demanat en la demanda, a pagar-li una indemnització -que pot arribar a ser elevada- per l’esmentada vulneració de drets fonamentals. Tal readmissió porta aparellat l’abonament dels salaris deixats de percebre des de l’acomiadament fins a ala efectiva reincorporació, que sol ser un lapse de bastants mesos entre un moment i un altre ja que els jutjats acostumen a assenyalar la data del judici bastants mesos després d’interposar la demanda per acomiadament nul.

Tècnicament la nul·litat de l’acomiadament nul no pot transaccionar-se per part de l’advocat amb una quantitat dinerària, és a dir, en tant que només cap la readmissió (a diferència de l’acomiadament improcedent, on en la part dispositiva de la sentència es dóna a triar a l’empresa entre readmetre o indemnitzar), l’única opció concorde a la Llei és el reingrés del treballador al seu lloc de treball.