La incapacitat permanent pot definir-se com aquella situació que sofreix la persona en edat de treballar perquè una malaltia o qualsevol circumstància física li produeixen una disminució o una anul·lació de l’aptitud laboral de manera permanent.
Tres notes caracteritzen el concepte d’invalidesa: la seva determinació objectiva, és a dir, que sigui possible determinar-la mèdicament de manera objectiva i indubtable; que sigui previsiblement definitiva o incurable; que la lesió o malaltia que minvament aquest aptitud laboral sigui greu respecte a aquesta aptitud.
La pensió per incapacitat permanent pot ser qualificada com a parcial, total, absoluta o gran invalidesa. Aquests diferents graus vénen determinats pels metges però sovint, si al treballador no li reconeixen d’ofici el grau adequat, haurà de contractar un advocat laboralista i un perit (metge privat expert en invalideses) per a reclamar el grau d’incapacitat que és realment més ajustat a la realitat.
La incapacitat parcial és aquella que no aconsegueix el grau de total i ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal. La invalidesa total és aquella que inhabilita per complet al treballador per al seu lloc de treball, que li impedeix totalment desenvolupar-lo i tirar-lo endavant. Les incapacitats absolutes són aquelles que impedeixen al treballador l’acompliment de tota professió o ofici. I la gran invalidesa és aquella on el treballador queda subjecte a la dependència d’una tercera persona per a portar el seu dia a dia com a persona.
Aquest grau d’incapacitat s’estableix en relació al percentatge de reducció de la capacitat de treball del treballador afectat, de manera que unes mateixes lesions poden ser qualificades en diferent grau en funció de la persona i del lloc de treball. I tot això en relació a la “professió habitual” del treballador, la qual es defineix com aquella que venia desenvolupant en el moment de l’accident laboral o de patir la malaltia o lesió si es tractés d’una *contingenia comuna o aliena a un accident laboral (sigui aquest *in itineri o en plena jornada laboral).
Les incapacitats, també dites col·loquialment invalideses o “llarga malaltia”, són situacions sovint revisables per la el Tribunal Mèdic pertinent de la Seguretat Social a de cara a mantenir o suprimir la paga que rep el beneficiari d’aquesta incapacitat.
Quan la malaltia que afecta el treballador és de la suficient entitat o gravetat, la invalidesa o incapacitat hauria de ser reconeguda d’ofici per aquest Tribunal Mèdic, però sovint aquell es veu obligat a acudir a advocats experts en incapacitats de Barcelona o de la província de què es tracti.
Aquests advocats hauran d’impugnar judicialment la resolució denegatòria de la incapacitat la sol·licitud de la qual s’ha instat.
