El contracte dels alts directius o personal d’alta direcció es considera una relació laboral especial i està subjecte a una sèrie de condicions específiques que estan regulades en el Reial decret 1382/1985 d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d’Alta direcció.
El personal d’alta direcció són treballadors directius amb gran responsabilitat executiva i de direcció en l’empresa que exerceixen poders en nom de la companyia i prenen decisions relatives a la seva organització i a la creació de negoci, amb instruccions únicament rebudes dels òrgans de l’alta direcció de la companyia. És una relació contractual que es basa molt en la “recíproca confiança” entre empresa i directiu.
Se singularitza aquesta posició del personal d’alta direcció pel fet que aquest executiu per sobre d’ell només té a la persona que ostenta la condició d’empresari o titular de l’empresa.
El referit Reial decret, en el seu article 4, estableix que aquest contracte d’alta direcció haurà de contenir com a mínim:
a) La identificació de les parts.
b) L’objecte del contracte.
c) La retribució convinguda, amb especificació de les seves diferents partides, en metàl·lic o espècie.
d) La durada del contracte.
e) Les altres clàusules que s’exigeixen en aquest Reial decret.
Valgui destacar que els drets i obligacions de les parts, es regulen pels pactes entre elles, sempre que no contravinguin el referit Reial decret ni altres normes d’obligat compliment. són d’aplicació diversos preceptes de normativa civil i mercantil i l’Estatut dels Treballadors només s’aplicarà quan així ho hagin previst les parts en el contracte de manera expressa. És aplicable, no obstant això, alguns aspectes de l’acomiadament disciplinari, com a continuació s’exposarà.
Tocant al període de prova en el contracte d’alta direcció, el següent precepte, preconitza el següent:
Article 5. Període de prova.
1. En el contracte especial de treball del personal d’alta direcció o contracte d’alta direcció podrà concertar-se un període de prova que en cap cas podrà excedir de nou mesos, si la seva durada és indefinida.
2. Transcorregut el període de prova del contracte d’alta direcció sense que s’hagi produït desistiment, el contracte produirà plens efectes, computant-se el temps dels serveis prestats en l’antiguitat del treballador d’alta direcció de l’Empresa.
Un dels aspectes més destacats d’aquesta mena de contractació per a alts directius d’una empresa és el “Pacte de no concurrència i de permanència en l’empresa” del directiu. Això es troba regulat en l’article 8 del Reial decret 1382/1985 d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d’Alta direcció:
1. El treballador d’alta direcció no podrà celebrar altres contractes de treball amb altres Empreses, excepte autorització de l’empresari o pacte escrit en contra. L’autorització de l’empresari es presumeix quan la vinculació a una altra Entitat anés pública i no s’hagués fet exclusió d’ella en el contracte especial de treball.
2. Quan l’alt directiu hagi rebut una especialització professional amb càrrec a l’Empresa durant un període de durada determinada, podrà pactar-se que l’empresari tingui dret a una indemnització per danys i perjudicis si aquell abandona el treball abans del terme fixat.
3. El pacte de no concurrència per a després d’extingit el contracte especial de treball, que no podrà tenir una durada superior a dos anys, només serà vàlid si concorren els requisits següents:
a) Que l’empresari tingui un efectiu interès industrial o comercial en això.
b) Que se satisfaci a l’alt directiu una compensació econòmica adequada.
La referida norma regula l’acomiadament o cessament del personal d’Alta direcció en l’apartat denominat “Extinció del contracte d’alta direcció per voluntat de l’empresari”. En aquest precepte es diu que el contracte d’alta direcció podrà extingir-se per desistiment de l’empresari, comunicat per escrit, havent de mediar un preavís mínim de tres mesos.
L’alt directiu tindrà dret en aquests casos a les indemnitzacions pactades expressament en el contracte que hagués signat amb l’empresa i, mancant pacte exprés, la indemnització serà equivalent a set dies de salari per any de servei amb el límit de sis mensualitats.
En els supòsits d’incompliment total o parcial del preavís, l’alt directiu tindrà dret a una indemnització equivalent als salaris corresponents a la durada del període incomplit.
El contracte d’alta direcció també podrà extingir-se per decisió de l’empresari mitjançant acomiadament basat en l’incompliment greu i culpable de l’alt directiu, en la forma i amb els efectes establerts en l’article 55 de l’Estatut dels Treballadors, que és on es regula l’acomiadament disciplinari per als treballadors subjectes a un contracte laboral ordinari.
Si el directiu impugna judicialment aquesta decisió extintiva de l’empresa i l’acomiadament és declarat improcedent, la indemnització que li correspondrà serà conforme als pactes en el contracte, sent en defecte d’això (és a dir: mancant pacte exprés sobre aquest tema) de vint dies de salari per any treballat i fins a un màxim de dotze mensualitats.
Perquè l’acomiadament disciplinari de l’alt directiu sigui ajustat a Dret, l’acomiadament ha d’estar basat en l’incompliment de l’alt directiu, que haurà de ser greu i culpable.
La jurisprudència ha desenvolupat suposats en què ha considerat procedent l’acomiadament de l’alt directiu en casos on es donen comportaments com els següents:
La desobediència de l’alt càrrec a realitzar una ordre humiliant, consistent a acomiadar a la seva esposa i cunyat, quan el propi Consell d’Administració podia haver-la realitzat.
L’abús de trucades telefòniques i ús de les targetes de crèdit amb finalitats particulars.
La creació de l’alt càrrec, juntament amb altres socis, d’una societat que es dedica a idèntica activitat amb similar denominació que l’ocupadora.
L’actuació negligent de l’alt directiu que implica greus conseqüències i pèrdues per a l’empresa, encara que no hagi existit culpabilitat d’aquest.
L’esmentada jurisprudència ha qualificat l’acomiadament de nul en casos com la imputació de fets ficticis o deliberadament falsos en la carta d’acomiadament del directiu. O quan s’han vulnerat drets fonamentals del directiu, com per exemple haver sofert un tracte discriminatori o haver tacat el seu dret a la dignitat o a l’honor.
Quan ha existit una novació encoberta de la relació laboral comuna per una altra d’alta direcció i l’empresari extingeix el contracte laboral comú sobre la base de no haver sortit elegit per al lloc d’alta direcció.
Els efectes de l’acomiadament improcedent de l’alt directiu són, prima facie, els mateixos per al cas d’improcedència del treballador amb relació laboral ordinària, això és, l’empresari haurà de triar entre la readmissió o a l’abonament de la corresponent indemnització.
Com dèiem, l’import de la indemnització serà el que es va pactar expressament en el contracte o, en defecte d’això, de 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats.
Les denominades clàusules de blindatge del personal d’Alta direcció.
L’extinció del contracte d’alta direcció origina determinades indemnitzacions, que varien segons la causa extintiva. Aquestes indemnitzacions estan taxades en el Reial decret 1382/1985 d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d’Alta direcció, i seran aplicable quan no s’han previst en el contracte signat aquestes clàusules de blindatge.
Les clàusules de blindatge són pactes expressos entre l’empresa i l’alt directiu, que regulen les causes, requisits i efectes de l’extinció del contracte de treball de l’executiu, que estan cridades a reforçar la seva posició i que l’alt directiu haurà de negociar abans de la signatura del contracte amb la supervisió o assistència tècnica del seu advocat laboralista de confiança.
Aquestes clàusules, si es negocien bé, poden preveure indemnitzacions elevades, que mai podran considerar-se abusives, ja que hi ha el principi de lliure consentiment entre les parts. El que sí que estableix el Tribunal Suprem és que hauran d’interpretar-se de manera restrictiva i s’aplicaran els preceptes del Codi Civil relatius a la interpretació dels contractes civils, com per exemple si hi ha clàusules fosques o redactades amb mala fe per una de les parts, etc.
La jurisdicció competent per a dirimir qualsevol demanda presentada per l’alt directiu és la mateixa que per a la resta de treballadors, això és, els Jutjats socials. D’igual manera, pel que fa a terminis prescriptius de les accions legals a exercir, regeixen els mateixos que per als treballadors amb contracte laboral ordinari. En idèntic sentit, la praxi habitual és que l’alt directiu estigui assistit i assessorat per un advocat laboralista, l’especialitat del qual abasta aquest tipus de contractació.
